Xarrada de dos professores

Hui hem pogut assistir a una xarrada feta per dos professores d’infantil del col·legi CEIP Miguel de Cervantes d’Elx. Aquestes dos ens han dit moltes cosses interesants sobre com ensenyen al seus alumnes i com son les seues aules.  Després de presentar-se ens han explicat el relacionat amb la llengua.

Al col·legi Miguel de Cervantes utilitzen el PEPLI, que es una llei la qual es parla un 25% en valencià, un 25% en castellà i un 10% en anglès. Per a fer açò possible es necessari la motivació, funcionalitat i gaudir pel que es fa.

A més, ens han dit com es un dia a la seua classe; primer es fa la entrada amable, cosa que m’ha agradat molt i m’ha paregut molt important, ja que es una manera de començar be el dia en la classe, tant per a la professora com per als alumnes perquè entren més alegrement i  no de manera brusca i ràpida. També, han parlat de les rutines, assemblea, tallers,etc. D’açò vuic destacar el racó de la parla i els exemples que ha utilitzat (joc simbòlic, titelles, contes, cançons, etc) que m’han paregut activitats molt didàctiques. Per a poder fer açò possible s’utilitzen diferents agrupaments, tota la classe, la mitat, grups o un a un (els altre membres fan activitats lliures).

Conferència de Mari Carmen Díez Navarro

En la entrada de hui vaig a parlar sobre una conferencia que em vist sobre els dos autors del llibre infàncies i també sobre aquesta obra. Els autors nomenats són Vicenç Arnaiz Sancho i Mari Carmen Díez Navarro.

Primer Vicenç ens ha parlat un poc de la autora, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ha dit que Mari Carmen te 14 llibres publicats des de l’any 95 de tot tipus, sobretot llibres de poesia infantil, a destacar poesías por alegrías y la oreja verde de la escuela.

Després, quan ja ha començat a parlar l’autora ens ha dit primer de tot que aniria a parlar com una persona “cabra”, ja que, encara que ja esta jubilada parla dels seus dies com a mestra amb el present.

Respecte al llibre infàncies, cal destacar que les dos persones nombrades anteriorment son els seus autor. Però com diuen, no sols son ells, si no que hi ha també vint persones més que han format part de la novel·la, aquests són els que han posat les imagines i els seus peus de foto. Açò ho han fet per a captar el pensament d’altra gent, no sols el d’ells dos.

També, parla d’alguns temes que es consideren un poc “especials” per a contar als xiquets com la mort i ens contant algunes vivències personals que ella va viure amb els seus alumnes. La que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la que un pare va explicar com els cracs treballen en equip per a poder sobrepassar els obstacles. A més, m’ha agradat aquella en la qual una xiqueta va dir que nos es rigueren de les persones majors que duen bolquers, ja que el seu avi en duia. 

Per últim, ens ha deixat fer-li algunes preguntes sobre la seua vida laboral o del llibre.