Comentari del vídeo: "Aprendre a escriure"

A classe em vist un vídeo del qual podrem observar com va aprenent a escriure durant mig any, Dala, una xiqueta de 4 anys. Són pare, Pere Redom es el que grava i va explicant quins són els processos que la seua filla utilitza per a escriure.

Pel que he pogut extraure de la gravació és que el primer pas que fan els xiquets per a escriure es imitar als adults, per aquest motiu així és la escriptura de Dala:

A més des dels quatre fins als set anys és la franja “ideal” per a que els petits comencen a practicar l’escriptura. Però, sobretot, no obligar al menut a fer aquesta tasca, ja que hi ha que respectar el seu nivell d’aprenentatge i la seua motivació que tinga per a aprendre aquest aspecte.

També, com ja ens havien explicat en una altra assignatura, hi ha quatre etapes en l’ensenyança de l’escriptura i el primer que els xiquets escriuen i volen aprendre a escriure es el seu nom, els dels companys de classe i els dels seus familiars. Així ho fa gala al vídeo:

Joan Valls i la poesia

Joan Valls i Jordà es un poeta i escriptor valencià, va nàixer a Alcoi l’any 1917 i va morir a l’any 1989. Durant la seva infantesa es veu afectat per una esclerosi a la columna vertebral, cosa que li provoca problemes a la formació de la seva constitució. Aquest fet fa que visqui una infantesa solitària i amb un fort esperit de superació. Estudia a Alcoi i aviat descobreix que la poesia i la música són les seves principals vocacions. L'any 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra, la seva primera obra. La peça és interpretada a l'Acadèmia Politècnica d'Alcoi i dos anys més tard escriu Sol y nervio, el seu primer poemari.

Alguns dels premis que ha obtingut són:

- Premi Ciutat de Barcelona (1959): Paradís en blanc.
- Premi Ciutat de Palma (1962): Les roses marginals.
- Premi València (1961): Versos a Sara.

Algunes de les seues obres són:

- La cançó de Mariola. València: Denes, 2007 [1a edició, pròpia, de 1947].

- L'home pot ésser àngel. València: Torre, 1953.

- Presoner de l'ombra. València: Torre, 1955.

- Grumet a soles. Alcoi: Institut Andreu Sempere, 1958.

S’ha d’ensenyar la poesia als alumnes d’infantil?

Sempre es pensa que els xiquets xicotets no poden fer algunes coses, jo pense que poden fer-ho to, es clar, adaptant-ho al seu nivell. Per la qual cosa, si, s’ha d’ensenyar poesia als alumnes d’infantil i així podran gaudir de tots els beneficis que ofereix la poesia. 

Per exemple, aquest podria ser un poema que podríem llegir a classe: 

Rúbrica d'avaluació de la conversa

Aquesta tasca l’hem fet Alba Llorca, Alba Martínez i Anna Signes.

Pel que fa a la primera pregunta, pensem que la fitxa avaluativa és molt important ja que tracta tots els aspectes necessaris. D’aquesta forma, podrem observar i millorar els errors que cometen des de petits i portarem un seguiment dels seus comportaments i conductes repetitives. 

Hem trobat a faltar tres aspectes com són: pren la iniciativa durant la conversa, parla educadament i respon amb coherència. 

A més, veiem necessari afegir a la rúbrica unes pautes com són: ho fa sempre, no ho fa mai, algunes vegades i habitualment. També hem afegit un quadre d'observacions per a concretar cada aspecte. 

D'altra banda ací penge la rúbrica que em fet (ha ixit tallada perquè l'hem fet en un altre programa i no es podía pujar tota junta).

Xarrada de dos professores

Hui hem pogut assistir a una xarrada feta per dos professores d’infantil del col·legi CEIP Miguel de Cervantes d’Elx. Aquestes dos ens han dit moltes cosses interesants sobre com ensenyen al seus alumnes i com son les seues aules.  Després de presentar-se ens han explicat el relacionat amb la llengua.

Al col·legi Miguel de Cervantes utilitzen el PEPLI, que es una llei la qual es parla un 25% en valencià, un 25% en castellà i un 10% en anglès. Per a fer açò possible es necessari la motivació, funcionalitat i gaudir pel que es fa.

A més, ens han dit com es un dia a la seua classe; primer es fa la entrada amable, cosa que m’ha agradat molt i m’ha paregut molt important, ja que es una manera de començar be el dia en la classe, tant per a la professora com per als alumnes perquè entren més alegrement i  no de manera brusca i ràpida. També, han parlat de les rutines, assemblea, tallers,etc. D’açò vuic destacar el racó de la parla i els exemples que ha utilitzat (joc simbòlic, titelles, contes, cançons, etc) que m’han paregut activitats molt didàctiques. Per a poder fer açò possible s’utilitzen diferents agrupaments, tota la classe, la mitat, grups o un a un (els altre membres fan activitats lliures).

Els contes (text)

Com ja sabem, el conte és un recurs molt útil i important, sobre tot si es tracta de xiquets d’infantil; amb aquest és creen bases per al desenvolupament intel·lectual. Contan-los una història podem aconseguir que entenguen moltes més coses i que ho fagen de manera més ràpida.

Del fragment del text que hem llegit a classe he pogut extraure aquest beneficis:

• La bona atmosfera de la classe que deixa, passa d’una atmosfera sorollosa i molt moguda a una silenciosa i tranquil·la.
• La confiança que es crea entre professora i l’alumnat, ja que hi ha interacció en tot moment entre ambdós.  

També he de destacar del text que amb el conte es capta la seua atenció de tots o de la gran majoria dels xiquets. Per últim dir que el exemple personal que ha posat l’autora del fragment m’ha paregut molt interesant i molt real, ja que ho es, i he pogut comprovar la gran importància que te els contes i com es poden utilitzar per a qualsevol problema entre un adult i un xiquet.  

Capacitats innates de Bruner i el Tat

Bona vesprada, en aquesta entrada vaig a parlar-vos de les capacitats innates que deia Bruner, que a continuació us explicaré, relacionades amb un text sobre el Tat. 

Segons Bruner tots els humans tenim quatre capacitats innates. Estes són: 

• Acció encaminada a aconseguir un fi
• L'adaptació a actuar en àmbits reduïts
• L'alt grau de sistematització de les accions
• La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat

Relacionant tot açò amb el text he de dir que es poden comprovar les quatre etapes. En primer lloc, podem observar que el joc que s'utilitza es una activitat social, compartida i rutinària. La qual el xiquet té un paper actiu que va evolucionant amb els mesos. Mentrestant, la mare ha anat alterant el joc depenent del que fa el xiquet, ha estat adaptant-ho  depenent de les seues necessitats. 

També, podem observar en el segon paràgraf com diu que el xiquet anava suposant el que anava a fer-li s'ha mare, aquest esperava a que la mare parlara. 

A més, podem vorer com diu al quart paràgraf que quan la mare no feia el que el petit volia, aquest abandonava el joc i així poder aconseguir l'atenció de la mare. 

La importància de l'oralitat

A classe hem vist un vídeo on remarcava i utilitzava molts exemples de l’oralitat en una classe amb xiquets xicotets.

Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció en el vídeo es que quan la professora està canviant-li el bolquer al xiquet no ho fa rapit i amb cara seria, sinó li parlar, li canta, li acaricia, etc.

També, m’ha agradat molt que en l’hora de la entrada cada xiquet entra amb el seu familiar, s’acomiaden sense presa, parlen amb la professora, etc.

Amb aquest dos exemples podem analitzar la diferencia entre el que normalment es fa, que es anar rapit fent les coses o be, com fa en el vídeo, lentament i parlant amb el xiquet. Per què, encara que siga petit hi ha que interactuar i relacionar-se amb ell.

Per últim, volia remarcar la importància que té l’ús d’un llenguatge positiu a l’aula i utilitzar eines per a cridar l’atenció dels xiquets, com fa la mestra que em observat en la gravació. Esta conta una historia als seus alumnes utilitzant una falda amb les mateixes característiques que apareixien en la historia i com hem vist en tot moment els xiquets han prestat atenció, una tasca molt difícil en xiquets tan xicotets.

Carta director

Bona vesprada estimats pares, mares i tutors.

Us escric per a comunicar-vos la alta necessitat de canviar el actual programa lingüístic del centre. Aquest es canviaria per el nou que s’exposa en la llei 4 de 2018, on s’impartixen més hores en valencià i en anglés. 

Els principals objectius de la llei 4 de 2018:

• Assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals.
• Corregir els desequilibris entre les llengües oficials i augmentar el domini de l'anglés. 
• Superar barreres idiomàtiques entre grups de parlants i eliminar prejudicis i respectar totes les llengües. 
• Establir un model únic en totes les etapes educatives a fi d'evitar la segregació de l'alumnat per raons de llengua.

Amb tot el que he dit abans espere que entengueu la gran rellevància que té utilitzar aquesta llei. Si tot funciona correctament, tots el col·legis públics implantaran a partir del proper curs aquest model en infantil i el primer cicle de primària; el pròxim any en segon i tercer cicle de primària i per últim el següent any s’imposarà en la ESO, BAT, cicles i FPA. Cal una nova forma de ensenyar amb una redistribució de les hores lectives, fomentant sempre per igual les tres llengües nombrades.

 Atentament, Anna Signes Borja directora del centre Paraules Soltes

Projectes, tallers i racons

Aquesta es la segona entrada de hui, en la qual he de explicar que és treballar per projectes, que són els tallers i els racons.

Treballar per projectes podem definir-ho com un pla de treball que suposa que el mestre ajuda i guia els xiquets i xiquetes a pensar i a investigar, creant constantment en l'aula situacions que els estimule a prendre decisions, analitzar, reflexionar, debatre, buscar informació, etc.

Els tallers són un conjunt d'activitats que es plantegen al grup d'alumnes per a ensenyar-los alguna matèria en concret, sense oblidar mai que l'objectiu d'aprenentatge ha de ser pròxim i funcional per a ells.

Per últim, els racons son espais delimitats on els xiquets exercixen activitats lúdiques, realitzen xicotetes investigacions i establixen relacions interactives entre iguals i amb els adults per a aconseguir objectius, hàbits, continguts, etc.

Alguns tipus són: assemblea, biblioteca, naturalesa, ordenador, plàstica, construcció, joc simbòlic, etc.

Vídeo de Vicent Pascual i la llei 4/2018

Bona vesprada, avui vaig a fer dos entrades. La primera d’elles, serà aquesta, la qual he fet amb Ana Ayllón y Alba Llorca.

A classe em vist un vídeo de Vicent Pascual i teníem que dir que era diferent amb la llei que van estudiar el dia anterior, la llei 4/2018.

Primer de tot hem de dir que segons la Llei 4/2018, el bilingüisme simètric enriquidor necessita una escola compensadora de desigualtats i com hem vist al vídeo açò no passa en tots els països com Escòcia o Dinamarca ni tampoc en algunes comunitats autònomes com per exemple la comunitat valenciana. A més, hem de dir que es necessita una priorització del temps a l’hora de l’ensenyament de la L2 al costat de l’aprenentatge de la L1.

També, en el vídeo, Vicent Pascual planteja la importància de que a les escoles es predomine el plurilingüisme. A més, comenta que cada país s’encarrega de la seua distribució de llengües a les aules i en el cas espanyol passa el mateix amb cada comunitat.

Conferència de Mari Carmen Díez Navarro

En la entrada de hui vaig a parlar sobre una conferencia que em vist sobre els dos autors del llibre infàncies i també sobre aquesta obra. Els autors nomenats són Vicenç Arnaiz Sancho i Mari Carmen Díez Navarro.

Primer Vicenç ens ha parlat un poc de la autora, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut que ha dit que Mari Carmen te 14 llibres publicats des de l’any 95 de tot tipus, sobretot llibres de poesia infantil, a destacar poesías por alegrías y la oreja verde de la escuela.

Després, quan ja ha començat a parlar l’autora ens ha dit primer de tot que aniria a parlar com una persona “cabra”, ja que, encara que ja esta jubilada parla dels seus dies com a mestra amb el present.

Respecte al llibre infàncies, cal destacar que les dos persones nombrades anteriorment son els seus autor. Però com diuen, no sols son ells, si no que hi ha també vint persones més que han format part de la novel·la, aquests són els que han posat les imagines i els seus peus de foto. Açò ho han fet per a captar el pensament d’altra gent, no sols el d’ells dos.

També, parla d’alguns temes que es consideren un poc “especials” per a contar als xiquets com la mort i ens contant algunes vivències personals que ella va viure amb els seus alumnes. La que més m’ha cridat l’atenció ha sigut la que un pare va explicar com els cracs treballen en equip per a poder sobrepassar els obstacles. A més, m’ha agradat aquella en la qual una xiqueta va dir que nos es rigueren de les persones majors que duen bolquers, ja que el seu avi en duia. 

Per últim, ens ha deixat fer-li algunes preguntes sobre la seua vida laboral o del llibre.

Pràctica 8: Segona part - Contextualització

El nostre centre, està situat a la localitat de Santa Pola, un poble mariner situat al sud d’Alacant. Aproximadament hi ha uns 31.000 habitants. És un poble on es parla tan valencià, com el castellà. En aquesta localitat podem trobar tota mena de comerços, transports, centre de salut, farmàcies, etc. D’altra banda, també trobem per a l’oci, biblioteques, una casa de la cultura, un centre cívic, un cinema, etc.

En quant a les estructures hi ha edificis moderns i podem observar en Santa Pola de l’est, en platja Lisa i en les afores bungalous i camps.

Els elements d´identitat social i cultural més important són les festes de moros i cristians en honor a la patrona “Virgen de Loreto”. A més, es celebra el 15 de Juliol la “Virgen del Carmen” patrona dels mariners. Els monuments més relevants són: el castell, la glorieta, la plaça d’abast, les salines, la torre del moro, l’ermita de baix del far, les platges i a uns pocs quilòmetres es troba l’illa de Tabarca.

Respecte al col·legi, aquest s’anomena Ramon Cuesta i es va crear a l’any 1986. És un col·legi públic i laic, es troba en el centre de la població. Els alumnes que hi ha al centre són dels barris propers. L’entorn socioeconòmic i cultural és de tipus mitjà. L’AMPA dona la possibilitat de realitzar activitats extraescolars. S’impartix infantil i primària. La llengua principal és el valencià, però també s’ensenya el castellà i l’anglès.

El col·legi està format per dos grans edificis units per un passadís. Els servicis que oferix aquest centre són: aula de música, aula d’informàtica, aula per a l’alumnat de necessitats especials, biblioteca, menjador, pissarres digitals, camp de futbol i de basquet, etc. A més, consta d’un gran pavelló amb vestuaris i gran cantitat de material.

En quant a l’equip docent del centre, trobem tres PT, un fisioterapeuta i un psicòleg.

Variables que intervenen en la llengua

Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitze només la L1?

-Quant a l’alumnat: bilingüe

-Quant al professorat: que siga qualificat, que puga impartir les classes correctament.

-Quant als objectius: que domine les dues llengües: programa de enriquiment

I si l’alumnat és valencianoparlant?

-Quant a l’alumnat: monolingüe

-Quant al professorat: dominar sols una llengua

-Quant als objectius: model de manteniment, que el valencià no es perga, assimilació i pèrdua de la llengua pròpia.