A classe hem vist un vídeo on remarcava i utilitzava
molts exemples de l’oralitat en una classe amb xiquets xicotets.
Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció en el
vídeo es que quan la professora està canviant-li el bolquer al xiquet no ho fa
rapit i amb cara seria, sinó li parlar, li canta, li acaricia, etc.
També, m’ha agradat molt que en l’hora de la
entrada cada xiquet entra amb el seu familiar, s’acomiaden sense presa, parlen
amb la professora, etc.
Amb aquest dos exemples podem analitzar la
diferencia entre el que normalment es fa, que es anar rapit fent les coses o
be, com fa en el vídeo, lentament i parlant amb el xiquet. Per què, encara que
siga petit hi ha que interactuar i relacionar-se amb ell.
Per últim, volia remarcar la importància que té l’ús
d’un llenguatge positiu a l’aula i utilitzar eines per a cridar l’atenció dels
xiquets, com fa la mestra que em observat en la gravació. Esta conta una
historia als seus alumnes utilitzant una falda amb les mateixes característiques
que apareixien en la historia i com hem vist en tot moment els xiquets han
prestat atenció, una tasca molt difícil en xiquets tan xicotets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario